PERSONATGES. L'ÚLTIM VAIXELL
- DESCRIPCIÓ LLÍBER:
Llíber estava trista, prima (per la guerra), esquelètica, bruta, plens de polls. Van haver de tallar-li el pèl pels polls. Llíber era molt valenta, inclús s'havia enfrontat a les tropes franquistes. Arriscava la seua vida per a salvar als altres.
Els ulls grans del color de les castanyes (pàg. 16, Capítol 2).
La Maria és una dona del campament que era professora. Des que un dia una xica li va dir que era analfabeta es va oferir a fer classes a les altres dones. Llíber i la seua iaia s'ocupaven dels xiquets. Però no tenien cap tipus de material escolar, havien d'escriure en la terra amb pals. No sols s'ensenyava a escriure i a llegir, si no que també a sobreviure.
Ets mestra! Quina sort que teniu, una és mestra i l'altra és infermera, com es nota que la vida us ha tractat millor que a mi, que sóc una completa analfabeta (pàg. 60, Capítol 7).
El Marqués al final descobrix que Llíber és una xica. Ell es pensa que és algun intrús que els vol fer mal. Marcel es posa enmig de l'arma i del seu amic, fins que Llíber es despulla i veuen tots la realitat. Marcel no va poder evitar sorprendre's, era l'amic a qui li havia ensenyat la titola i li havia comptat tot sobre la seua vida.
Si no em dius de seguida qui ets i què has vingut a fer aquí, et pele ara mateix, xicot! (pàg.121, Capítol 11).
Ací Llíber i Marcel fan com si fóra un matrimoni, s'allotgen en un hotel per a aconseguir creuar la frontera. Quan arriben Lluna, la propietària de l'hotel, no està i en la seua absència està Eulàlia. Decideixen quedar-se fins que esta aparega, i quan ho fa l'única cosa que reben són males notícies.
Vosaltres deveu ser els jovençàs. La Lluna no hi és, està de vacances, però ja m’ha avisat que vindríeu. Sóc l’Eulàlia, però tothom em diu Laia (pàg 149, Capítol 14).
Llíber i Marcel arriben a Sant Lloreç de la Muga. On els espera una senyora per a allotjar-los en una casa que està en la muntanya. Els deixaria menjar perquè sobrevisqueren 3 dies, però estos no haurien d'eixir d'allí per gens roín que ocorreguera.
Us deixo menjar per a tres dies. Quan passi la tempesta, us vindré a buscar. No sortiu d’ aquí per res del món (pàg 164, Capítol 15).
Quan arriben al port Marcel li diu a Llíber que el continuarà lluitant per a aconseguir la victòria sobre les tropes franquistes. Llíber es posa a plorar desconsoladament. No podia creure's que després de tot el que els havia costat arribar ara s'acabe. Però ací no serà l'última vegada que s'encontraran.
Ja ho saps, estimada, aquest vaixell t’ espera només a tu (pàg 175, Capítol 17).
Després de trenta-sis anys, havien quedat en aquella famosa xocolateria de València. Llíber no parava de mirar-se en les vitrines, intentant ocultar tots els anys transcorreguts. Passa un quart d'hora i a l'insta't li pregunta un senyor que hora era. De repentes es donen el mateix bes que en aquell port.
Disculpe, que té hora? (pàg 181, Capítol 18)
Llíber era amiga d’ Agnés, Lenin, Maria, Marqués, Lluna, El tort i l'Eulàlia. Els seus coneguts eren, la senyora de Sant Llorenç de la Musa, Núria, Quim (que era el company de Núria), Xavier (que era el germà de Quim) i Vicenta. Les identitats són: Lliber, Anna Martí Ventura, Ovidi i Pere. I es va casar amb Antoni però l’ amor de la seua vida era Marcel.
- DESCRIPCIÓ MERCÉ
Mercé anava a l'església, no era cristiana, però havia quedat amb Vicenta perquè li donara informació sobre el seu gendre. Quan va entrar en aquella església l'única cosa que veia era tristesa, plors i les marques de la guerra. No veia Vicenta per cap costat, fins que una senyora es va posar al seu costat, era ella. Vicenta li va donar tot tipus d'explicacions d'on havia d'anar per a saber notícies del seu gendre. Quan li va dir la contrasenya perquè li reconeguera la dona, es van començar a riure i açò una altra senyora els va donar un rosari, perquè pensava que estaven plorant.
Aquell matí, l’ àvia no va voler acompanyar la néta fer cua. Tenia una cita molt important a la qual acudir, però no li ho volia explicar (pàg 82, Capítol 9).
Quan, per fi, ja estaven els tres junts, s'havien de tornar a separar perquè la iaia estava molt roïna i necessitava moltes medicines. I llavors el pare va decidir que es quedarien tant ella com Lenin en un lloc on poguera recuperar-se. Però Llíber s'aniria a Barcelona.
Però aquella alegria els duraria ben poc, havia arribat l'hora de prendre decisions. Altra vegada s'havien de separar (pàg. 144, Capítol 13).
Mercé va confondre l'ajudant de la pescatera amb la pescatera i per això al final l'ajudant es posa un poc nerviosa.
Torna-li, amb les ganyes! Faça'm cas, bona dona, que són molt anys d'experiència. Amb aquests ossos li sortirà un brou per a llepar-se'n els dits. A més a més, si els repela, fins i tot podrà fer-ne unes mandonguilles (pàg. 87, Capítol 9).
Mercé que era la iaia de Lliber, era amiga de Agnés, Lenin, Maria, Vicenta, l'Empar (que era la pescadera). Els seus coneguts eren l'ajudant de l'Empar i El fort. Les identitats per les que eren coneguts eren Mercé, Mercé Ventura Rius (que es la mare de Mercé la iaia de Llíber) i Caterna. I el seu amor era Josep Palau i el seu millor amic durant la guerrilla era el Marqués.
