COINCIDÈNCIES ENTRE ELS DOS LLIBRES I LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS
RELACIÓ AMB L'ÚLTIM VAIXELL I MEMÒRIA D’UNS ULLS PINTATS
SENTIMENTS
Els sentiments positius tant a les novel·les com a la pel·lícula són pràcticament els mateixos, malgrat algunes diferències:
El sentiment d’amor que apareixen als llibres és bastant similar al de la pel·lícula, ja que en els dos es tracten els mateixos temes (relació amorosa, estima pels fills i pels amics), però, es tracten d’una manera diferent. La relació amorosa a la pel·lícula i a L'últim vaixell seria entre dues persones del mateix sexe sempre, a Memòria d'uns ulls pintats també hi apareixen relacions homosexuals.
Després pel que respecta a l’estima pels amics, a una de les novel·les Llach ens mostra la relació de tres amics joves que van creixent a poc a poc, a la novel·la de Gemma Pasqual entre una adolescent i el menut Lenin així com entre tots els personatges que els ajuden al llarg de la història; en la pel·lícula, aquest tipus d’estima apareix entre xiquets de 8 anys i entre persones adultes que comparteixen els mateixos ideals, com és el cas de Don Gregorio, el pare de Moncho i els altres republicans del poble.
No obstant això, a la pel·lícula, a diferència dels llibres, els adults no porten l’amistat fins a les últimes conseqüències i fan tots els possibles per ajudar els amics, doncs el pare de Moncho al final abandona els seus companys republicans per tal de sobreviure. L’estima pels fills crec que als llibres seria la mateixa que a la pel·lícula, encara que la Marie done suport molt més a Germinal i la iaia Mercè a Llíber, que la mare de Moncho al seus fills. El sentiment de protecció seria paregut però al mateix diferent als llibres i a la pel·lícula. Als tres casos, aquest sentiment s’utilitza per a evitar problemes als diferents personatges, com per exemple quan la Marie canvia els cognoms del seu fill i la seua nacionalitat per a evitar-li problemes a Catalunya, quan la iaia Mercè és interrogada pels feixistes o quan la mare de Moncho parla amb ell perquè no diga res relacionat amb els ideals del seu pare. Malgrat aquestes similituds, hi ha una diferència bastant evident entre la protecció per part de les tres mares, doncs la mare de Moncho protegeix tant al seu marit i als seus fills que els fa renunciar a les seues idees per no perdre’ls i causar-los problemes amb els feixistes, i la mare de Germinal i la iaia de Llíber el que fan realment és protegir-los d’una altra forma, ajudant-lo i moltes vegades donant la cara per ells, ja que elles mateixes saben que és impossible que els seus renuncien als seus ideals.
L’esperança és un sentiment important tant als llibres com a la pel·lícula i bastant paregut a els tres casos, doncs hi ha personatges que volen per davant de tot que triomfe la República, com Don Gregorio i la seua colla d’amics i quasi tots els personatges del llibre, des de Josep Massagué fins als xiquets que no saben res de política. No obstant això, a La Lengua de las Mariposas el triomf de la República pareix molt més possible que al llibre, ja que a Barcelona la política i els conflictes es viuen desgraciadament molt més de prop.
El sentiment d’admiració és quasi idèntic a les novel·les i a la pel·lícula, ja que tant el pare de Germinal com el de la Llíber i el de Moncho admiren i enalteixen els líders republicans. No obstant això, Germinal i Llíber admiren profundament el seu pare i Moncho, a qui admira és al mestre Don Gregorio.
La valentia no hi apareix molt a la pel·lícula, però si és un sentiment destacat als llibres. A la pel·lícula podria dir-se que hi apareix en Don Gregorio, quan fa el seu discurs lloant la llibertat i els drets, com un acte de coratge i rebel·lia. A les novel·les en canvi, és un sentiment present en quasi tots els personatges, personatges que s’esforcen i que tenen el coratge suficient per a enfrontar-se a situacions moltes vegades complicades i a un règim injust amb ells.
Per acabar els sentiments positius, cal destacar la felicitat, perquè entre Memòria d’uns ulls pintats, L'últim vaixell i La lengua de las mariposas la coincidència està clara: malgrat les circumstàncies hi ha sempre un motiu per a estar feliç.
Els sentiments negatius també presenten un paregut considerable.
Pel que respecta al sentiment de por, la pel·lícula coincideix amb les novel·les en què a tots dos casos el que es tem és al règim. No obstant això, la major part de la pel·lícula es desenvolupa durant la República i només al final apareix aquest sentiment, no com a les novel·les, que relaten tota la Guerra Civil Espanyola i, per això, aquest sentiment es troba present al llarg dels llibres.
La impotència és el sentiment més destacat als llibres, però no a la pel·lícula. Coincidirien que al final d’esta alguns personatges l’experimenten, com és el cas del pare de Moncho i els altres republicans, que volen lluitar contra el règim restringent i no poden fer res, a l’igual que Josep Massagué i els anarquistes del llibre o el pare de la Llíber i la resta de republicans. La diferència està que la impotència dels rojos de la pel·lícula desemboca en odi i ràbia, però no en el mateix odi ni en la mateixa ràbia que al llibre. Els republicans de la pel·lícula es resignen i en el cas del pare de Moncho es renuncia als seus ideals, però en el cas dels republicans del llibre, és tan gran l’odi i la ràbia que el que decideixen és portar els seus ideals a les últimes conseqüències.
El sentiment de tristesa apareix tant al llarg de la novel·la com al llarg de la pel·lícula. Tants els personatges de La Lengua de las Mariposas com els dels llibres, experimenten aquest sentiment ja que veuen com es desfan els seus somnis (el germà de Moncho no pot estar amb la xinesa que li agrada, David no pot estudiar, Llíber ha d'exiliar-se...) i com la Guerra Civil Espanyola acaba amb els seus propòsits d’establir una societat igualitària i justa, ja que la República finalment cau.
El dolor també és un tret coincident. És un dels sentiments que més desperta la guerra i que per tant és lògic que aparega tant a les novel·les com a la pel·lícula. A la novel·la apareix relacionat amb les pèrdues familiars, sentimentals, etc., a l’igual que a la pel·lícula, doncs la pèrdua en aquets cas és la de Don Gregorio, que provoca a la família de Moncho un dolor indescriptible, ja que a més ells mateixos criden insults al mestre que en veure Moncho insultant-lo, també sent un dolor profund.